En les conclusions de les jornades celebrades a Amposta: “L’art en situació de futur” (2003), coordinades per Carles Guerra i pensades com a punt de partida del centre d’art s’afirma:
L’objectiu d’aquest centre passaria per avaluar les noves maneres en què l’art contemporani s’inscriu en entorns locals. Quan l’art contemporani és cada vegada més sinònim d’una marca de globalització, és necessari estudiar quines són les inflexions locals, de quina manera s’integra en economies i ecologies específiques. La idea és que el temps perdut no es recupera emulant els processos de formació de públics que han protagonitzat les grans institucions del país, sinó projectant en el futur estratègies que vinculin els valors culturals amb els valors de l’entorn.
Aquesta visió es reforça amb el pensament de Manuel Olveria que argumenta entorn la figura del centre d’art:
Les funcions convencionals de caràcter retrospectiu, deixen pas avui a d’altres activitats molt més prospectives (relacionades amb el coneixement del present, dels seus conflictes i de les seves realitats), que responen a la voluntat de crear aquest present i d’establir mecanismes per a que el dinamisme cultural sigui enriquit i potenciat.
Partint d’aquestes dues premisses; la importància de l’encaix a l’entorn local i el seu caràcter prospectiu, es defineixen les línies estratègiques que han d’orientar l’activitat de Lo Pati. Aixi doncs, el centre ha de procurar per a tot el territori de les Terres de l’Ebre, fomentant els mecanismes de participació dels professionals, ampliant l’oferta formativa, fomentant les coproduccions, les itineràncies i col·laborant amb les iniciatives d’altres agents i poblacions presents al territori. Això requereix un perfil especialitzat però alhora polivalent, atenent a les diverses funcions que ha de desenvolupar, que comprèn un ampli ventall de serveis i activitats entorn de la difusió, la producció, la creació, la formació i la investigació i documentació de les arts visuals, el pensament i la cultura contemporània.
Lo Pati ha de superar les coordenades tradicionals de les sales d’exposició, i atenent a demandes i iniciatives socials i seguint nous mètodes i pràctiques d’acció cultural, ha d’esdevenir, alhora, motor de producció i promoció, arxiu de documentació i anàlisi, laboratori d’investigació i creació, aula d’educació i d’interpretació, fòrum de participació i debat, i finalment oficina de gestió i dinamització.
Un dels objectius prioritaris ha de ser el de donar suport i servir de plataforma per als joves creadors i les seves innovadores formes de concebre la creació i la producció visual. Les exposicions presentades han de situar a l’artista i els diferents col·lectius en el punt de mira; amb la intenció que la presentació dels seus treballs acabin acaparant el màxim interès, tant amb el públic professional com amb el públic i societat en general.
La proximitat i el treball conjunt amb el Museu de les Terres de l’Ebre ha de permetre també la programació d’activitats conjuntes que confrontin a partir de la creació i la producció visual i cultural, qüestions com patrimonis, ecologies, identitats, territoris, sociabilitats, etc. La coordinació amb el Museu, també s’ha de fer efectiva a l’hora de plantejar activitats pedagògiques per a escoles, estratègies de comunicació, i la gestió d’arxius i fons documentals.