Àngel Pomerol
Creació artística
L'artista reflexiona sobre la no plenitud de l’espècie humana que aboca l’home a la necessitat de reconstruir-se constantment.
Àngel Pomerol reflexiona sobre els mateixos processos creatius: al·ludint a l’art anònim de l’imaginari col·lectiu, en un viatge introspectiu que parla de la construcció i dissolució de l’individu travessat per la societat, de la possibilitat/impossibilitat de construir-se, de la potència/fragilitat, en definitiva de la no plenitud de l’espècie humana que aboca l’home a la necessitat de reconstruir-se constantment.
Una subjectivitat en construcció és una forma de subjectivitat que neix a pesar de, o com a resposta als discursos hegemònics. Els sistemes simbòlics complexos formats per pràctiques, textos, símbols ofereixen sentit als individus, i en tant que ho fan, formen també subjectivitats complexes i, de vegades, contradictòries. No es tracta d’una subjectivitat estable, sinó que es modifica en la seva pròpia expressió. La praxis artística genera i regenera subjectivitats.
L’activitat creadora de l’home emergeix de la creació de sí mateix, per arribar a crear el món. Inevitablement, hi ha tensions entre allò individual i allò col·lectiu i un replantejament del passat per construir el futur.
I, encara que l’art no pugui transformar la societat, serveix per fer ruptures interiors i configurar el propi món en funció dels desitjos i necessitats, perquè l’art és per l’artista el procés mitjançant el qual es realitza i es reconeix veritablement. I avui segueix sent fonamental, per transformar el món, com diu Foucault, activar una bona relació amb nosaltres mateixos, tenir un posicionament ètic i estètic en front de la nostra existència.
Pomerol està immers en aquest procés, que l’ha portat a treballar amb codis, mitjans i tècniques diferents, empès a vegades per un esperit nihilista, qüestionant fins i tot els rols establerts per la comunitat artística. En els treballs dels darrers anys, tots aquests plantejaments volen prendre forma objectual, materialitzar-se utilitzant el lloc, l’espai, la forma i els propis materials per seguir qüestionant-se la validesa i la necessitat del objecte artístic avui en dia.
Dolors Molas
