Valls, 1966
Fotografia

Construeixo imatges que d'alguna manera s'autoqüestionen. El sentit no es troba en el seu interior i la seva immediatesa queda desactivada. Són fotografies que actuen com a pantalles opaques de visió.

Tracta sobre la deriva, sobre la impossibilitat de sentit, l'alteritat de la imatge, el que es mira és una altra cosa, el sentit no es troba a l'interior de la imatge. La immediatesa de la imatge queda desactivada.

Construeixo imatges que qüestionen aquest protagonisme, d'alguna manera s'autoqüestionen i a la vegada posen a l'abisme la centralitat de la visió. L'espectador així transita aquesta pèrdua, s'enfronta a imatges que actuen com a pantalles opaques de visió. El gran format de la imatge i la definició d'aquesta porten la mirada a transitar-la a la deriva, la fuga constant a la recerca de sentit. De fet, evidencien que el sentit no es troba en la pròpia imatge sinó que aquest s'escaqueja, es troba en fuga constant. Es construeix l'escena, escenografia del buit, de manera que actui com a pantalla opaca de visió on la mirada en recórrer la imatge i els seus replecs es descobreix a la deriva.

Imatges que aparentment se situen en universos coneguts, s'activen en relació a l'espai expositiu i a l'espectador, engegant un procés d'estranyament, de sospita sobre l'entitat de la imatge.

Fotografies que es construeixen a partir de retorns continuats a l'espai tornant a fotografiar la imatge fins a construir-la de nou (com en el cas dels solars), o bé despleguen aquests retorns en una sèrie com a contracte temporal. Reconstruir i tensionar l'escena en els intervals.

Operacions mínimes com anvers revers, 180º, in and out, comporten que la tensió no es produeix en la pròpia imatge sino en l'enfrontament d'imatges que anomeno còmplices, i en els ecos que es generen explicant-se una a través de l'altra. De fet es decideix una imatge i l'altra ve determinada, n'és conseqüència.

Descarrega CV