Jordi Llort
Il·lustració / Pintura / Art efímer
Observador de naixement, ho faig de la manera més íntima, plasmant el meu entorn al paper.
La voluntat de transformar el món és sovint un dels motius de ser dels artistes i del món de l'art. Transformar des de l'individu al col·lectiu. Començar amb aquesta voluntat als tres anys de vida és el meu cas. Si bé tots els nens tenen uns herois que els acompanyen en les seves aventures, els meus herois eren els artistes de carrer, gent extravagant amb colors cridaners que feien que a través dels meus ulls el món es transformés en quelcom de màgic. Si això era art, jo hi volia participar.
Els llibres d'art ens parlen d'uns artistes totals, homes erudits com Leonardo que transformaven el món amb totes les disciplines existents, la curiositat i la voluntat de transformar doncs que tenien aquests artistes/inventors/creadors potser és el que em fascina i el que predico. Els meus ulls oberts fan que no pugui triar una sola disciplina en l'art contemporani, pintura, il·lustració, performance, art efímer i instal·lació, escultura, videoart i vj'ing són algunes de les que he practicat. Si la tenacitat amb una espurna d'obsessió és el que porta però a la genialitat, haig de dir que cerco el geni en les meves il·lustracions quotidianes; així com l'artista de carrer és extravertit, jo, observador de naixement ho faig de manera més íntima, plasmant el meu entorn al paper. Cada dia, cada instant és retingut en les pàgines del meu quadern que no deixo mai ja que és el be més preuat. De quaderns finits n'acumulo ja una trentena i tots ells junts són la meva retina des d'on observo el món.
El meu dibuix és permeable amb l'entorn en el que em moc, les obsessions evolucionen o desapareixen, amb el temps esdevenen icones del meu llenguatge simbòlic. Com per exemple; la infinitat de dits, que simbolitza l'anarquia, l'antítesi de la proporció i el rebuig a la estètica. La desproporció del físic en l'acció, captar l'atmosfera del moment i l'estat anímic dels personatges. M'agrada entendre l'espai amb el component humà o animal i observar els petits detalls que s'ens escapen. Humanitzar els objectes que ens envolten, buscant l'antropomorfisme, jugant a trencar l'estètica i la naturalesa, mutant la realitat.
Els meus llibres d'artista són per si mateixos una obra en si, amb una data d'inici i una de finalització. Obra sense retocs, un treball de camp, que comprèn el procés de creació i estudi de l'obra desenvolupada o gestada durant el període de temps que les porto a damunt. Són un gran compendi d'esbossos, idees i detalls que ens preparen per l'obra final.
www.llortfiguerola.blogspot.com
