Josep Salmeron

Tortosa, 1964
Pintura

Es fa difícil explicar una obra quan aquesta respon a una pulsió negativa, quan mostra una inclinació cap a allò que no és discursiu i proposa significats esquívols que no són del tot reductibles a conceptes i definicions.

En les teles de la Capella de Sant Roc, per exemple, m’afanava molt  en no explicar res, en que no hi aparegués res: cap tema, cap simbologia. Eren quadres resolts amb molt poques accions -en alguns es poden comptar les passades d’una gran esponja que utilitzava a manera de pinzell- però una mirada atenta deixava entreveure  una espessor de capes i capes de quadres fallits. No eren representacions, eren més aviat objectes que s’havien anat formant al taller com un sediment i eren la seva presència i relació amb el lloc les que convidaven a establir un joc de tot o res amb l’espectador malgrat -o gràcies- el seu hermetisme. No es tractava tant d’enarborar la bandera del formalisme de Greenberg (ara que s’enarboren tantes banderes) com de l’escepticisme davant la possibilitat de formular grans certeses, de dubtar de que les proclames llançades a través dels mitjans artístics puguin resultar efectives.

Al cap dels anys, un continua captivat per la capacitat de la pintura per a polsar les emocions, per l’especial densitat d’unes imatges que només surten durant la pràctica al taller quan  se sap esperar (això de pintar és lent) i un continua (ai!) obstinat en trobar algun brot en un camp trillat després de segles d’exercici. Ha d’haver gent per a tot.

Tanmateix un va canviant  i comprén als pintors abstractes (Rothko, Scully)  que diuen sentir nostalgia de la representació i es mostren preocupats per connectar-se amb la realitat. I és que si la pintura pot encara reclamar un espai propi enfront dels media  és a risc de situar-se fora del món, en una mena de llimb desvinculat de la nostra existència.

Ara, a partir de “La Mirada Reposada”, apareixen les imatges en la meva obra com evocacions del que podem veure cada dia, paisatges i figures. Allò que abans succeïa per eliminació ara esdevè per acumulació a través de la fragmentació i reutilització de fragments. Part d’una obra es converteix en una altra mitjançant successives construccions i destruccions. Mitjans mecànics com les fotocòpies substitueixen les accions sobre la tela en un afany de mirar molt i pintar poc. Els títols donen alguna pista per a atrapar allò que se situa entre el sentit i la seva suspensió.

Descarrega CV

<
>
juliol 2020
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
subscriu-te al butlletí newsletter

segueix-nos a:

facebook twitter instagram vimeo flickr

Lo Pati

Centre d'Art - Terres de l'Ebre

C/ Gran Capità, 38-40

Tel. 977 709 400

43870 Amposta

Horari de visita:

dijous, divendres i dissabtes de 17:00 a 20:00

diumenges d'11:00 a 14:00

 

Organitza:

Ajuntament d'Amposta

 

Amb lo suport de:

Generalitat de Catalunya

Diputació de Tarragona

I la col·laboració de:

Museu de les Terres de l'Ebre

Política de privacitat
continguts amb llicència creative commons