Lluís Vives

Vinaròs, 1959
Fotografia

La imatge que se'n deriva de la fotografia és un fenomen real crític de la idea de realitat. Les imatges són una oportunitat més que té el món de formar part de la consciència dels humans.

El món comença en la meva experiència. No em puc alliberar d'aquesta sensació. La realitat és la de la meva història. La cultura, els origens racionals de la història anterior del món, són fets per a cadascun de nosaltres. Si podem compartir els fets, és perquè la història particular està formada també per la comunicació. 

Em resulta difícil superar aquest estadi -tan bàsic- respecte a la consideració de la realitat.  Tampoc ho necessito.

La fotografia és per a mi una cibertecnologia, una extensió mecànica que allarga el meu cos i comunica millor algunes de les facultats del meu cos cap a l'exterior. M'ajuda a disseccionar el món, a deconstruir-lo. M'ajuda a mantenir un cert control sobre el caos i és una oportunitat per a l'espectacle de la contemplació i sobretot per a la comprensió. Encara m'estranyo d'això, i per tant encara m'interessa això. La imatge que se'n deriva de la fotografia és un fenomen real crític de la idea de realitat.

L’estranyesa és un mètode incisiu de la consciència. Proposo -per pura metodologia, no per consideració moral- compartir l’estranyesa del que veiem, estranyar-nos dels productes que es deriven de les lleis de la física, de les configuracions naturals i de les artificials. Fins i tot, estranyar-nos de la pròpia comprensió de les coses, de les matemàtiques, de la lògica i també del transcurs dels temps que tot ho canvia. 

La perspectiva considerada de forma literal, fa referència a la  visualització. En funció de la posició, el món apareix amb una configuració, mereixedora de la memòria quan obre una escletxa a les nostres expectatives. Una posició física i metodològica que dissenya la forma visible. Un altre concepte de perspectiva, en sentit figurat, s'origina per una posició intel·lectual la qual configura un context interpretatiu. Sense més: la representació visual i la construcció mental de la realitat esdevenen un problema de perspectiva.

La llum també és un fenomen físic de repercussió visual. L’essència dels objectes no és la llum, però és gràcies a ella que compartim una certesa, paradoxalment superficial, sobre les coses. En els detalls d'un fet observable es sintetitza la determinació de la realitat. L'interior és del domini de la deducció racional -i també de l'obscurantisme-.

Les imatges són una oportunitat més que té el món de formar part de la consciència dels humans. No fotografio per documentar en un sentit literal. En tot cas, sí per documentar els fets de subversió de les expectatives quan es produeixen. La voluntat que em mou és la de fer visible un món de relacions. Un món estranyament natural. Admirable per aquesta raó. Fer-lo veritable i evitar la nàusea. 

Descarrega CV

<
>
abril 2020
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
subscriu-te al butlletí newsletter

segueix-nos a:

facebook twitter instagram vimeo flickr

Lo Pati

Centre d'Art - Terres de l'Ebre

C/ Gran Capità, 38-40

Tel. 977 709 400

43870 Amposta

Horari de visita:

dijous, divendres i dissabtes de 17:00 a 20:00

diumenges d'11:00 a 14:00

 

Organitza:

Ajuntament d'Amposta

 

Amb lo suport de:

Generalitat de Catalunya

Diputació de Tarragona

I la col·laboració de:

Museu de les Terres de l'Ebre

Política de privacitat
continguts amb llicència creative commons