Salvador Juanpere

Vilaplana, 1953
Escultura / Instal·lació / Dibuix

Amb els seus treballs l'artista reflexiona sobre els instruments. Sobre processos per a crear un ordre formal que s’acosta a la idea de prototip, de model genèric, per a concretar un univers d’ironies i referències metalingüístiques.

“Si una paraula és apropiada per a l’actitud artística de Salvador Juanpere és “Berufung” (Berufung-Les pedres de David, 2010), nom Alemany que defineix la vocació en clau d’ofici. 

En contraposició al pintor, il·lusionista, l’escultor s’enfronta a la dura realitat, la de la matèria, per a la qual necessita instruments ben definits. Amb l’aportació de les eines de coure, bronze i ferro es diu que neix la història de l’escultura. Amb les civilitzacions egípcia i babilònica, amb els grecs i els romans apareix la talla de pedra i, en el centre de les cultures mediterrànies, la talla del mabre, magnificada pels escultors del Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.   

L’instrument fa la forma. Salvador Juanpere és un escultor que ha reflexionat sobre els instruments. Un dels seus primers documents com estudiant d’art (i que forma part d’una obra propietat del MAMT) , fou el dibuix, en bolígraf i en clau realista, d’un tornavís (Dibuix d’una eina 1974-2003). L’utillatge, les eines, els instruments, són els elements bàsics per a donar cos i forma a la matèria.  Els instruments i la matèria determinen el procés de les formes, com quan l’artista, a l’inici de la seva carrera tornejava aquelles formes d’àmfores amb formigó o quan ara construeix amb fusta formes de l’instrumental elèctric utilitzat en la talla (Gli  strumenti del l’arte, 2005) o reprodueix en marbre les sinuositats formals de les pastilles de fang de modelar (Equació Bernini, 2007-2008).

Tot plegat són processos per a crear un ordre formal que s’acosta a la idea de prototip, de model genèric, per a concretar un univers d’ironies i referències metalingüístiques. D’uns anys ençà els seus treballs fixen la mirada cap al taller de l’escultor, -els seus referents, els seus processos i mètodes-, amb tot el que significa d’evocació del temps vital, filosòfic, existencial, on conviuen tant el progrés de les formes com les seves restes, les seves runes i fragments. Un viatge entre el progrés i la catàstrofe, tal com ens l’ha presentada la història de les civilitzacions i que trobem en la Tesi de la filosofia de la història de Walter Benjamin, i en la metàfora de l’Àngelus Novus de Paul Klee, on un àngel ens és mostrat amb la mirada girada cap al passat i les ales entortolligades en un oratge que l’empeny cap al futur mentre als seus peus s’escampen les runes: “això que en diem progrés, és aquest vent vencedor” –ens diu Benjamin. 

Salvador Juanpere, que va néixer a la província romana de la Tarraconensis,  en els seus projectes, mira utòpicament cap al futur des d’un origen ancorat en l’ofici”.

.-Extracte de: Antigüedad aqui y ahora de Pilar Parcerisas al catàleg  Tributum. Real Academia de España en Roma, octubre 2011

www.juanpere.com

Descarrega CV

<
>
abril 2020
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
subscriu-te al butlletí newsletter

segueix-nos a:

facebook twitter instagram vimeo flickr

Lo Pati

Centre d'Art - Terres de l'Ebre

C/ Gran Capità, 38-40

Tel. 977 709 400

43870 Amposta

Horari de visita:

dijous, divendres i dissabtes de 17:00 a 20:00

diumenges d'11:00 a 14:00

 

Organitza:

Ajuntament d'Amposta

 

Amb lo suport de:

Generalitat de Catalunya

Diputació de Tarragona

I la col·laboració de:

Museu de les Terres de l'Ebre

Política de privacitat
continguts amb llicència creative commons