Lo Pati - Centre d'Art  - Terres de l'Ebre : BIAM 2010. “Premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta 2010”

Marca Biam 2010

BIAM 2010. “Premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta 2010”

Place
Centre d'Art Lo Pati

Date
del 30 d’octubre al 8 de desembre de 2010

Catàleg BIAM 2010

La Biennal, que enguany arriba a la 11ª edició, ha estat des del 1989 i en tots aquests anys la iniciativa més important que a l’entorn de l’art contemporani i emergent s’ha realitzat en tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre.

Jurat

David Armengol, Carles Duran, Anna Mª Guasch i José Carlos Suàrez; actuant amb veu sense vot, com a coordinador Manel Margalef i com a secretària Antònia P. Ripoll.

 

Premis i seleccionats

1r. Premi ex aequo:
  • Xavier Ristol
    Obra "La naturalesa de l’engany"; planta i fotografia color.
  • Rafel G. Bianchi
    Obra "Tres aproximacions al lloro activista"; aquarel·la, fotocòpia. 3 unitats.

Premi compra:
  • Raquel Friera
    Obra "Tiempo libre"; sèrie fotogràfica.
  • Miazbrothers
    Obra "Antimateria#2"; Acrílics sobre tela.

Seleccionats:
  • Aggtelek
  • Iñaki Alvarez Ortiz
  • Rafel G. Bianchi
  • Gerard Cuartero
  • Raquel Friera
  • Carlos Garcia Pelaez
  • Fermin Jimenez Landia
  • Tamara Kuselman
  • Samuel Labadie
  • Mercedes Mangrané
  • Martin Llavaneras
  • Miazbrothers
  • Rasmus G. Nilausen
  • Juan Pérez Guarner
  • Xavier Ristol
  • Bartomeu Sastre

Presentació

Com a membres del jurat de la present edició de la BIAM estem amplament satisfets de la selecció d’obres finalistes reunides en aquesta publicació. Aquesta consideració no és un simple formalisme. La primera part de l’encàrrec que vàrem rebre com a jurat consistia a triar un conjunt d’obres significatiu entre totes les rebudes, donada l’amplitud de formats, suports i perfils que les bases d’aquesta convocatòria permeten. En aquesta tasca ens hem retrobat amb el treball d’artistes amplament coneguts i apreciats, hem pogut reafirmar-nos en la valoració positiva de trajectòries més incipients i, fins i tot, hi ha hagut ocasió de fer alguna que altra descoberta. Fou una impressió compartida, en el moment de reunir-nos de nou per fallar el/la guanyador/a, que aquesta primera selecció era efectiva, que el conjunt d’obres triades tenien una consistència evident i que ens esperava una sessió força complicada. La dificultat de fer de jurat sempre rau en el fet d’haver d’assenyalar-ne una, i només una; filar prim, destil·lar arguments i posar-los a debat fins arribar a un consens.

Com es sabut, aquesta convocatòria atorga un premi en metàl·lic i la possibilitat de produir una exposició individual i una publicació. Aquestes variables han estat acuradament contemplades en un debat articulat en la doble pregunta: quina és la millor obra? quina és l’exposició que ens agradaria veure? Resultaria molt complicat reproduir en aquest text totes les consideracions posades sobre la taula en el decurs de la sessió, però podríem resumir que ens vàrem trobar ben aviat amb un empat tècnic entre les obres de dos artistes. No es tracta de que uns membres del jurat es decantessin per un artista i que altres membres del jurat es decantessin per un altre, es tracta de que per a tots nosaltres eren igualment mereixedors de guanyar tant l’un com l’altre. Per aquest motiu, consultades les bases, vàrem decidir per unanimitat que la present edició tindria dos guanyadors: Rafael G. Bianchi amb l’obra Tres aproximacions al lloro activista i Xavier Ristol amb La naturalesa de l’engany. Decantar-nos per un o altre no ens hagués semblat just.

El sentit de l’humor i la ironia son constants en el treball de Bianchi que, en la seva reivindicació de l’artista com a bufó, ens presenta aquesta nova entrega d’acudits gràfics. En Tres aproximacions al lloro activista l’artista posa en joc una sèrie antiheroica de cites literàries que activen la complicitat des del primer cop d’ull, aconseguint un efecte amplificador de possibles lectures. No tenim cap dubte que la compacta coherència i densitat que han caracteritzat la trajectòria de l’artista donaran lloc a una magnífica mostra individual.

Per la seva banda, els treballs de Ristol composen narracions a partir de la metàfora i remeten al factor psicològic, cedint el protagonisme a l’altre i a allò fortuït, fixant-se en la seva capacitat per generar sentit. A La naturalesa de l’engany allò més anecdòtic, una planta mutant que retorna a la seva morfologia original de forma natural, constitueix el detonant d’un relat que es recargola en ell mateix en un bucle sense fi. La possibilitat de veure com es desenvolupa aquest projecte sota l’impuls d’una mostra individual ens sembla del tot estimulant.

Sobre el fet d’haver-nos decantat per un veredicte ex aequo, tot i que com dèiem resulta complicat detallar tot els arguments, sí que ens sembla necessari compartir algunes de les consideracions de fons sobre les que va pivotar aquesta postura final i que es troben totes elles relacionades entre si. En primer lloc cal dir que les bases no especifiquen cap limitació d’edat i que hem hagut de valorar indistintament artistes acabats de sortir de la facultat amb artistes que acumulen trajectòries de prop de vint anys. En segon lloc cal esmentar el fet que la línia de premis que ha anat atorgant la BIAM s’ha vingut adreçant a artistes emergents que generalment s’enfrontaven per primer cop a una exposició individual. En tercer lloc, hi ha la impressió que en el mapa de les convocatòries, en el nostre país, es dóna un desequilibri clar a favor dels menors de 35 anys i al diagnòstic compartit que ens trobem davant un dèficit generalitzat de solucions de continuïtat passada aquesta edat. Per últim, es va tenir present el futur de la BIAM en vinculació al nou Centre d’Arts Visuals d’Amposta i el fet de trobar-nos en un punt d’inflexió històric pel que fa a aquesta convocatòria i a la possibilitat de que, arribats a aquest punt, aquesta pugui redefinir-se. Aquesta relació d’arguments pertinents, però potser més propis de la gestió cultural que de la tasca de jurat, no ens va permetre desfer l’empat tècnic real que es donava a partir de criteris merament artístics.

Som conscients que queda pendent com s’haurà de resoldre aquest empat, especialment a efectes de l’exposició que han de fer els guanyadors. La nostra recomanació explícita ha estat que tots dos artistes, malgrat compartir el premi, puguin disposar dels recursos íntegres per produir la seva pròpia exposició individual, les dues exposicions que ens agradaria realment poder veure, i confiem que des d’Amposta aquest desdoblament sigui viable. Seria el més raonable. En qualsevol cas assumim la responsabilitat d’una decisió presa a consciència i esperem que les nostres consideracions puguin ser d’alguna utilitat.

El jurat, setembre 2010

Nota informativa

El passat dissabte 30 d’octubre, va tenir lloc a les noves instal·lacions del Centre d’Arts Visuals d’Amposta, la inauguració de l’exposició del Premi Biennal d’Art Ciutat d’Amposta. 2010, alhora que es van donar a conèixer els noms dels artistes guanyadors. El primer premi, dotat amb 4.000€, i amb la possibilitat de realitzar una exposició individual l’any vinent, fou declarat ex aequo pel jurat i va ser per a Xavier Ristol amb l’obra “La naturalesa de l’engany” i Rafel G. Bianchi amb l’obra “Tres aproximacions al lloro activista”. Els dos premis-compra dotats per les empreses Media Flex Group i la Fundació Europea de MTX, amb 1.200€, van recaure en Miazbrothers amb l’obra “Antimateria# 2” i Raquel Friera amb “Tiempo libre” respectivament.

La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta va néixer l’any 1989, substituint, amb un ànim diferent, però no necessàriament contraposat, el que va ser l’antic Concurs Nacional d’Arts Plàstiques, que es venia convocant des de l’any 1956. La Biennal, que enguany arriba a la 11ª edició, ha estat des del 1989 i en tots aquests anys la iniciativa més important que a l’entorn de l’art contemporani i emergent s’ha realitzat en tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre.

La trajectòria d’aquest premi durant aquests anys s’ha consolidat i en són bona mostra els 147 artistes que han presentat les seves propostes aquest 2010, d’arreu de l’Estat: Andalusia, Aragó, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Galícia, Illes Balears, País Basc, etc.

En aquesta edició el jurat ha estat format per Juan Vicente Aliaga, professor de la Universitat Politècnica de València; Amanda Cuesta, crítica i comissària independent; Chantal Grande, comissària i Àlex Nogueras, galerista.

L’exposició romandrà oberta fins el 8 de desembre i l’horari de visita és de dimarts a dissabte en horari de tarda de 17 h. a 20 h. i el diumenge d’11 h. a 14 h.

 

Crèdits

Organitza:

  • Ajuntament d’Amposta. Àrea de Cultura
  • Centre d’Arts Visuals d’Amposta
  • Museu Comarcal del Montsià
  • Esardi. Escola d’Art i Disseny d’Amposta

Patrocina:

  • Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
  • Diputació de Tarragona
  • Ministerio de Cultura

Col·labora:

  • Media Flex Group
  • Fundació Europea de MTX

       
<
>
september 2018
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Archive

17 16 15 14 13
12 11 10 09 08
07 06 05 04 03
02 00 97 95 93
91 89
subscribe to newsletter newsletter

follow us:

facebook twitter instagram vimeo flickr

Lo Pati

Centre d'Art - Terres de l'Ebre

C/ Gran Capità, 38-40

Tel. 977 709 400

43870 Amposta

Opening hours:

Thursday, friday and saturday 17:00 - 20:00
Sunday 11:00 - 14:00

 

 

Organised by:

Ajuntament d'Amposta

 

With the support of:

Generalitat de Catalunya

Diputació de Tarragona

And the collaboration of:

Museu de les Terres de l'Ebre

 

Privacy policy
continguts amb llicència creative commons