Arxiu comunitari de l’Ebre

L’Arxiu comunitari de l’Ebre ja es pot consultar en línia.

Les veus que habiten el riu Ebre —les que l’han caminat, estimat, viscut o pensat— ja formen part d’un arxiu sonor col·lectiu accessible en línia. L’Arxiu comunitari de l’Ebre recull els àudios gravats per ciutadans i ciutadanes en el marc de l’exposició Cos d’Ebre, de l’artista Marco Noris, presentada a Lo Pati, Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, durant l’últim trimestre del 2025.

El projecte va néixer com una acció de mediació impulsada per Lo Pati, amb la coordinació de l’artista i mediadora Gessamí Olesa i la col·laboració de la psicoanalista Celeste Reyna. La proposta convidava a gravar un àudio de fins a un minut per compartir un record, una vivència, una anècdota o unes paraules adreçades al riu. Una crida oberta a rellegir el territori i a escoltar-lo a través de la veu, des d’una mirada íntima, emocional i col·lectiva.

El resultat és un conglomerat sonor que funciona com un testimoni compartit de la relació cultural, simbòlica i afectiva que el territori manté amb el seu riu. Un corpus de veus i sons que fa emergir memòries, preguntes i preocupacions, i que proposa una nova manera d’apropar-se a l’Ebre: no només com a paisatge o infraestructura, sinó com a cos viu i compartit.

Tal com assenyala Celeste Reyna, “les veus dels éssers que habiten l’Ebre produeixen registres sonors des del mateix moment del naixement del riu; un arxiu de rememoracions, paraules i històries que es van sedimentant comunitàriament fins a arribar a la seva desembocadura, el Mediterrani”. Cada fragment recollit s’inscriu així en una narrativa coral que transcendeix el temps i fixa empremtes sonores al llarg del curs del riu.

L’Arxiu comunitari de l’Ebre dialoga directament amb el projecte artístic Cos d’Ebre, que té com a punt de partida la travessa a peu que Marco Noris i Celeste Reyna van realitzar entre els mesos d’abril i juliol del 2025: més de vuitanta dies i prop de 1.200 quilòmetres resseguint el riu des del seu naixement a Fontibre (Cantàbria) fins a la desembocadura al delta de l’Ebre. Aquesta experiència física i simbòlica converteix el caminar en pràctica artística i eina d’investigació, activant una lectura del territori “a temps real” que dialoga amb la geografia, la història i la memòria col·lectiva.

D’aquesta trobada entre art, mediació i participació ciutadana en brolla un arxiu viu, obert i en constant ressonància, que interpel·la directament a qui l’escolta. Què li diries tu al riu? Què t’hi uneix? Què hi comparteixes avui? Preguntes que ens vinculen i ens situen davant d’un ésser que acumula segles d’història i experiències. “El magma d’enunciacions sobre aquest riu-cos, riu-vivència, riu-història ha quedat plasmat amb veus que prenen vida en ser escoltades. Cada veu, des de cada fragment transitat, deixa la seva empremta sonora transcendint qualsevol temporalitat”, conclou Reyna.