Lídia Porcar
Montcada i Reixac - Tarragona, 1958
La mort que es queda (2023)
Artista visual, docent i activista cultural, ha centrat la seva pràctica en la investigació de les potencialitats polítiques de l’art. D’una banda, com a vehicle de coneixement, i d’altra banda, com a manifestació fonamental de la “cultura popular” o del “amateurisme”. La seva producció pictòrica es caracteritza per la inclusió de signes gràfics propis tant de la cibercultura com de la història de l’art (fletxes, cercles, creus, píxels, cometes...) que posa en relació amb fotografies, gràfics i tota mena d’imatges. Una obra que en parla de la hipertextualitat del llenguatge contemporani i de la nostra relació amb la màquina.
Des de 2016 és codirectora de La Grey, espai d’art i cultura contemporània autogestionat on intervé en la programació d’exposicions i edició de publicacions. Els seus treballs han estat exposats al Convent de les Arts d’Alcover (2021), a l’Escola d’Art de Tortosa (2019), al Centre d’Art Lo Pati (2016), al MAMT (2016), a l’Espai d’art Contemporani de Castelló (2002), a la Fundació d’Art Contemporani Espais (1997), a la Galeria Carles Poy (1994), a la Capella de Sant Roc de Valls (1993), a la Galeria Quart Montfalcó (1992), a la Galeria Antonio de Barnola (1991), a la sala d’exposicions de Fundació La Caixa (1989), entre d’altres. Ha estat guardonada amb menció espacial al Premi de Pintura Francesc Gimeno (2022), amb el Premi Artiga al suport, divulgació i visibilitat de l’art contemporani (2021), el premi BDigital Ciutat del Coneixement de l’Aj. de Barcelona (2009), el Fons per a la Recerca de Creació en art i pensament contemporani (2006), el Premi Reus d’Arts Visuals (2001), la Beca Banesto a la Creació Artística (1998), entre d’altres. La seva obra es conserva a la col·lecció del Museu d’Art Modern de Tarragona, i al Museu de Valls.
